DELTA DEL EBRO

Baix Ebre    Montsià

Vista aèria del delta de l’Ebre© ARXIU FOTOTECA.CATEntrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.

Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se. Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial. Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament al·luvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre. Al segle XIX, el delta, que ja cobria 320 km ² , fou proveït d’un far al cap de Tortosa, tocant a la gola de Llevant de les dues que aïllen l’illa de Buda. La progressió d’aquesta gola —uns 10 m anuals entre el 1862, data de construcció del far de Buda, que s’elevava 22,5 m damunt el nivell de la mar, i el 1920— ha produït l’admiració dels geògrafs. Després, les fluctuacions, mai absents del tot, s’han accentuat. Els retrocessos de la terra cal atribuir-los a una certa minva de cabal de l’Ebre (regatges, consum urbà) i especialment a la minva de la càrrega sòlida que transporta, atribuïble al fet que la denudació dels vessants és més petita per la reforestació, i especialment als pantans i als regadius, on l’aigua, en deturar-se, perd la força d’arrossegament. A causa d’aquest retrocés, el far de Buda, que el 1950 ja era arran de mar, avui torna a ésser un illot inaccessible per terra. També ha romàs deturat el procés de rebliment dels estanys (de l’Encanyissada, la Tancada, la Platjola, les Alfacades i els de l’illa de Buda, a la ribera dreta; de l’Arena, l’Illot, l’Estella, el Pal i les Olles, a l’esquerra).

Vista aèria del delta de l’Ebre© FOTOTECA.CATLa superfície conreable és d’uns 245 km ² , la major part dels quals (152) ha estat destinada a l’arròs. En un sector de conreus al llarg de l’antic canal de navegació i del ferrocarril Tortosa-Tarragona i en un altre format per l’espona del riu fins als canals de regatge (canal de la dreta de l’ Ebre) i a les terres sostretes darrerament a l’arròs (unes 2.000 ha, del 1953 ençà) hom conrea blat de moro, farratge, hortalisses, patates, altres cereals i soia (i un temps, cotó). L’activitat ramadera s’ha especialitzat molt, i en l’àmbit de l’avicultura aquesta zona s’ha convertit en una de les més importants de Catalunya. Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla, les Cases d’Alcanar, l’Ametlla i Vinarós són ports des dels quals hom va a pescar al delta. Té una producció anual de 9.000 tones de peix (llagostins, llobarros, moixarres i marisc). Els sistemes i instruments de pesca són molt variats: la pantena, el tremall, el saltall. La indústria al delta és poc desenvolupada (cartó, conserves, mobles). Hi ha un turisme incipient que es va consolidant.

El delta, de colonització iniciada al segle XVI, ha atret els geògrafs per la modernitat del poblament i per la persistència dels modes de vida originals, seminòmades, dels recol·lectors (canyes i joncs; cargols, pràcticament desapareguts en dessalar-se les aigües pel regatge; tortugues, granotes), els pescadors i els caçadors (d’ànecs tot l’any, d’altres ocells en les èpoques de pas). La població estable, disseminada, a l’interior del delta, s’ha anat condensant en nuclis rurals i se situa al voltant dels 15.000 h. A l’esquerra són més poblats: la Cava i Jesús i Maria s’han convertit en una sola vila, Deltebre (11.751 h [2009)]. A la dreta, l’Enveja o Sant Jaume i els Muntells s’han agrupat en el nucli de Sant Jaume d’Enveja (3.528 h [2009)]. L’Instituto Nacional de Colonización fundà el Poblenou del Delta. Però les tres quartes parts dels habitants del delta viuen damunt la plataforma terciària que el domina d’uns quants metres, en els nuclis de Sant Carles de la Ràpita, Amposta, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla.

El 1972 fou ultimat un projecte general de sanejament del delta. El 1983 la Generalitat de Catalunya decretà la creació del parc natural del Delta de l’Ebre. Posteriorment, aquest espai natural protegit restà inclòs en la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, que declarà la UNESCO l’any 2013.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0023390.xml

VIDEO EXTRAIDO DE YOUTUBE

HONDA CIVIV TYPE R 2018

El Honda Civic es uno de los modelos más míticos de la marca japonesa y sus versiones Type R  son bien conocidas por los aficionados al motor. El primer Honda Civic Type R apareció en el año 1997 con un motor de tan sólo 1.600 CC, pero que producía 185 CV.

Ahora, 21 años después, nos ponemos a los mandos del nuevo Honda Civic Type R, es más grande y potente que sus antecesores, igual de rápido, y quizás algo más civilizado. Es una máquina que produce 320 CV gracias a un propulsor de 2 litros turbo, que además cuenta con algo llamado VTEC, una especie de deidad para los amantes de los deportivos japoneses de la que hablaremos más tarde.

El punto mecánico más desafiante para este Civic Type R se encuentra sin duda en el sistema de tracción. Para mantenerse fiel a su filosofía cuenta con tracción delantera, pero esto supone una duda casi automática para cualquier amante del motor, ¿cómo es posible transmitir 320 CV al suelo con solo dos ruedas motrices? Y encima son las delanteras…

Parece entonces que quien conduzca este coche está condenado a pelearse con el volante en cada curva para intentar encontrar algo de tracción y, con suerte, evitar acabar en la cuneta. Como no me gusta adelantar acontecimientos sólo diré que a veces las apariencias engañan, y también que un buen diferencial autoblocante puede hacer auténticos milagros

Prueba del Honda Civic Type R: ¿Qué es ser discreto?

Antes de montar en el Type R merece la pena detenerse un momento para estudiar su fisionomía, qué más da llegar tarde a la universidad y que tu compañera te quiera matar, seguro que al salir a carretera recuperamos tiempo.

Da igual el ángulo, este Civic Type R tiene aristas por todos lados, esquinas puntiagudas que adelantan el carácter del coche. Es de un rojo muy intenso, el color se llama ‘Rally Red’ y combina a la perfección con el negro de las llantas y los elementos aerodinámicos del frontal.

La calandra delantera es enorme, con una gran pieza de plástico pulido que recorre la rejilla de manera horizontal. El emblema está pintado de rojo (igual que el de la llave) y en la parte izquierda aparece el deseado apellido ‘type R’, la R en rojo, por supuesto.

Detalle de la calandra, rojo y ángulos afilados por todas partes.

En la parte baja del frontal aparece otra gran entrada de aire en el centro para el motor, en los laterales hay otras dos que dirigen el flujo a los frenos para refrigerarlos.

Los faros son largos, estilizados y full led por supuesto, contribuyen a generar esa impresión de coche grande, mide 1,87 metros de ancho, el largo alcanza los 4,56 metros.

El capó está recorrido por dos grandes nervios que conducen a otra entrada de aire, esta se encarga proporcionar aire limpio al ‘intercooler’. Puede que todos estos rasgos resulten llamativos e incluso agresivos, pero como podemos ver también tienen un motivo técnico que justifica su presencia.

Lo mismo pasa en la zaga, justo encima de la luneta nos encontramos cuatro pequeños salientes sin aparente utilidad. Sin embargo, estas piezas son capaces de generar vórtices que convergen en el gran alerón y generan una mayor carga aerodinámica. Al menos es lo que asegura Honda.

Diseño agresivo, pero con motivos que lo justifican.

Más de lo mismo en el escape, «por qué tres salidas, qué macarra es eso». No exagero, lo he escuchado a lo largo de mi semana conviviendo con el Type R. Pero el motivo de este curioso diseño atiende a algo más que un ‘look’ estético.

De estos tres tubos de escape solo dos, los laterales, expulsan aire y sonido procedente del motor. El central, que es el de menor diámetro genera una presión negativa a partir de determinada velocidad, absorbiendo así parte del sonido para reducir el ruido dentro del habitáculo.

Podríamos seguir hablando durante horas de los detalles exteriores del Honda Civic Type R, sin embargo, la lógica y el ritmo imperan, pasemos a lo importante, ver de qué es capaz este coche.

estraido de cocheando

Aqui os dejo este video espero que os guste.